Un incís: EL MEI TAI

Amb aquesta calorassa qualsevol es posa una motxilla portanadons!! Per això m’agradaria recomanar-vos l’ús del MEITAI, en especial del model CHINADO SOFT, que per l’estiu va de conya!;
El Mei tai és un portanadons súper còmode i súper fácil de posar;
La forma és com la d'una motxilla, però es fixa mitjançant dos nusos; El Chinado soft està fet de 100% cotó i amb tela de sarga creuada (roba de fular), un tipus de tela molt adaptable, còmode i fresquíssima!
El Mei tai es pot col•locar davant, a la cadera i a l'esquena i es pot usar des dels 3 o 4 mesos fins els 4 anys (20kgs).
Us poso un parell de fotos, i si voleu més Informació podeu entrar a la pàgina www.kangura.com on hi trobareu tots els models, vídeos, etc;
Els Mei tais els podeu comprar a través de la mateixa web o a través meu;
I si no saps ben bé com col•locar-te’l doncs quedem un dia i te’n ensenyo! Més fàcil impossible, oi?

VISCA LA TETA!

Abans de tot, m’agradaria dir:

MAMA i TETA; MAMA i FILL; FILL i TETA de la MAMA; El FILL MAMA DE LA TETA; MAMA , TETA, FILL; I com a molt: MAMA, PAPA, TETA, FILL. I punt; Aquí no hi ha d’entrar ningú més, ni per bé, ni per mal; Hi tornaré per si acàs: MAMA , TETA, FILL i si acàs PAPA;Perquè dic això? Doncs perquè estic farta de sentir això altre:

- I encara li dones el pit?
- Fins quan li penses donar teta?
- Però quina edat té ja?
- Però si ja té dents!
- Però si això ja és vici, home!
- Ets una Hippie!
- Ets una Gitana!
I jo em pregunto...I A VOSALTRES QuÈ COI US IMPORTA???

Resulta que quan et quedes embarassada, la gent ja et pregunta què faràs, si pit o biberó...Quines llibertats oi??
Per mi, les meves tetes eren una zona íntima ( a efecte de preguntar per elles, perquè a la platja sempre les he ensenyat!)

SI dius que faràs biberó, resulta que ets una mala mare. (jo no ho crec pas, és simplement una altre opció; Crec que el biberó és menys valuós, però igual de vàlid);
Si dius que fas pit, tothom et felicita;
Però si dius que fas pit a partir del 6è mes, la cosa ja canvia...JO FLIPO!!!
Doncs bé, per totes aquestes persones que flipen quan veuen que li dono la teta a un nen que “ja camina”, els vull explicar un parell de coses sobre la Lactància Materna; NO pretenc que canvieu les vostres idees, però una mica d'informació a qui no la té sempre va bé, oi?

Què som els humans? MAMÍFERS; Amb això ja ho hauria d’haver dit tot, però sembla que no és tan fàcil;
Sabeu perquè les tetines dels biberons tenen la forma que tenen? PERQUÈ IMITEN LA FORMA DE LA TETA!
Què fa la teta que fa que sigui tan bona? Doncs bàsicament treu llet; Però aquí és quan la majoria de gent comet l’error: La llet de la mama, no és llet empaquetada que sempre és igual. La llet de la mama va canviant la seva composició a mida que el nadó creix, a mida que avança el dia, a mida que avança la presa...Perquè? doncs perquè la natura és sàvia, i no podem utilitzar la mateixa llet per un nadó que fa 5 minuts que ha vist el món per primera vegada, que per un nadó que està fent un estirón, que per un nadó que té un any; NO pot ser la mateixa llet la que el nadó pren pel matí, ja que ha d’aguantar tot el dia, que la llet que un nadó pren per la nit, ja que s’ha de poder relaxar i tenir un digestió fàcil; No pot ser la mateixa llet la que comença a prendre un nadó que té l’estómac buit i necessita alguna cosa digerible a la llet que “tancarà” la toma que ha de ser saciant per poder aguantar una estoneta;
La llet de la mama, a part de ser aliment té moltíssimes propietats , per exemple, és antibacteriana, redueix el risc de mort sobtada, redueix risc d’al•lèrgies alimentaries, redueix el còlic del lactant, facilita la digestió, redueix l’estrenyiment, el risc de virus i malalties i mil i una coses més...
La llet no és l’únic que surt de la teta de la mama; Què més surt?
Doncs surt calor, amor, consol, carinyo, confort...sisi! surt tot això! I molt més!
Però anem a pams, com funciona això de la lactància materna?

Doncs bé, tenim 2 Hormones essencials: LA OXITOCINA (ja n’hem parlat al part) i la PROLACTINA.
LA prolactina és l’encarregada de fabricar llet, i la oxitocina, fa que la llet surti;
Durant tot l’embaràs, el nostre cos s’ha anat preparant per produïr llet; Un cop hem parit, quan el petit/a s’enganxa al mugró i mama, produeix un “chute” de prolactina que fa que les nostres glàndules mamàries produeixin llet, i amb l’estimulació de la boca del nadó, la oxitocina, fa que els alvèols es contraguin i la llet viatgi pels conductes fins arribar al mugró; Si el nen no mama, no hi ha estimulació, per tant les hormones no fan la seva feina i no hi ha llet; Perquè tot això passi el nostre cos necessita regular-se, ja que el pit és com una FABRICA PERFECTE, i necessita una bona programació per tal de funcionar; La programació es farà durant les següents hores després del part; però no patiu eh! Que mentre la màquina es posa en marxa, tenim uns “actimels humans” la mar de nutritius!
M’explico: Quan hem parit i el nostre nen mama, surt una substància groguenca anomenada calostre; Aquest calostre és el que alimentarà al nostre fill abans de tenir la nostre lleteta preparada; Imagineu-vos com n’és de savi el cos humà que fa que el calostre sigui l’aliment perfecte per les primeres hores de vida del petit, ja que és un concentrat de nutrients (per això lo d’actimel), de vitamines, de defenses,etc. Que a més a més té un efecte laxant que ajuda al nostre nen a expulsar el MECONI (la 1a caca que conté cèl•lules mortes, substàncies que segrega el fetge, líquid amniòtic, etc.És molt important l’expulsió del meconi per garantir el bon funcionament dels intestins...) .
El calostre no surt a quantitats industrials com la llet, per això, equivocadament, moltes mares poden pensar que no tenen “prou llet”, i precisament tot el contrari....l’estómac diminut del nostre fill, no podria de cap manera empassar més quantitat de calostre del que tenim (unes poques culleradetes de cafè al dia, i estic estirant molt); És per això que els nounats perden pes els primers dies de vida, perquè passen d’alimentar-se a través del cordó umbilical, que no té tamany ni tope, a fer-ho a través de l’aparell digestiu; És a dir, passen d'una alimentació continua, a una discontínua.
AL cap de 2, 3,4 dies d’haver parit i d’estar alimentat el nostre petit A DEMANDA mitjançant el calostre, i gràcies a la succió del nen, els nostres pits ja hauran fabricat lleteta de la bona, però és clar! Encara no estarem programades del tot i el cos no sabrà quanta llet haurà de fabricar, per tant i per no quedar-nos curts, en fabrica moooooolta! I els nostres pits es converteixen en uns melons enormes, i durs, i generalment fan mal, perquè no estem acostumades ni a aquesta fabricació ni a tenir un petit mamant dels nostres pobres mugrons sensibles tanta estona...Per tant haurem de tenir paciència i tenir clars alguns conceptes i trucs per regular el més còmodament possible aquesta producció temerària:
FET I : si el nen mama, jo produeixo llet;
FET II: si el nen no mama, freno la producció, però tinc els pits a rebentar i necessito buidar-los una mica perquè sinó explotaran (no literalment ,´´es clar...)!
FET III: necessito aliviar aquesta pressió!
El que tenim que tenir clar, és que le PIT ÉS A DEMANDA, per tant li hem de donar TETA al nostre petit; No s’hi val a dir: “ara no li dono, perquè sinó produiré més llet”; No funciona així; El nostre cos es regularà tenint en compte la quantitat que mami, no la freqüència en que demani;
Si el que necessitem és aliviar la zona podem fer servir alguns trucs com: Posar escalfor al pit abans de la toma, o posar fred quan acabem la toma; Una cosa que va DE CONYA és posar una FULLA DE COL al pit quan el nen ja ha mamat; Ja ho sé, ja ho sé...és molt poc sexy...però ara ens preocupen els nostres pits, no el nostre marit eh! Centrem-nos!!!
També podeu posar-vos sota la dutxa si fa caloreta, o aplicar compreses de gel (prèviament a la nevera) d’aquelles que venen al Natura. Per posar calor, també va bé una dutxa calenteta, o una esterilla elèctrica per exemple; També podeu utilitzar un lleva-llets, però feu-lo servir poquet, lo just per descongestionar, perquè si us passeu, estareu estimulant encara més el pit i augmentarà la producció;
Poc a poc i amb paciència els vostres pits s’aniran regulant; JO amb 7-10 dies ja ho tenia mig dominat;
Al cap de poquetes setmanes tindreu els pits regulats (tot això ho estic explicant de manera molt general eh! És moltttttt més interesssant tot plegat, si en voleu saber més us recomano UN REGALO PARA TODA LA VIDA de Carlos Gonzalez), i podreu gaudir TOTALMENT de la lactància, encara que arribats a aquest punt ja n’haureu gaudit i molt;

No us faré una llista de tots els beneficis que té la LLET MATERNA, perquè a qualsevol pàgina sobre lactància ho trobarieu; El que si m’agradaria exlpicar és que a part dels beneficis del nadó, els beneficis per la mare també són molts: L’úter adquiereix el seu tamany i lloc normal molt més ràpid, recuperem el nostre pes molt més ràpidament , protegeix enfront el càncer de mama, és molt més econòmic, la llet sempre està apunt: temps i temperatura (no has d’estar fent excursions nocturnes)...i molts avantatges més que també podeu buscar si us interessen, perquè ja m'estic enrollant més del compte;
Imagineu si és bona la lleteta de la mare, que la OMS i la ASSOCIACIÓ INTERNACIONAL DE PEDIATRIA recomanen la LACTANCIA MATERNA EXCLUSICA fins els 6 MESOS i combinada amb aliments FINS ELS 2 ANYS i MIG o fins QUE LA MARE O EL NADÓ HO DECIDEIXIN; Què us sembla? Llàstima que tinguem una societat tant poc informada i tan metomentodo...
Sabeu que moltissimes mares deixen d’alletar als seus fills per la pressió social? I amb pressió social em refereixo als comentaris de la sogra, la veïna, la amiga,...I si, és molt dur que cada vegada que vulguis alimentar al teu fill, i per desgracia no ho puguis fer a casa, tinguis que sentir mirades o preguntes com les que us he posat al inici de l’entrada...al final ens ho acabem qüestionant tot! És una merda! però com dic sempre: PASANDO DE TODO EH!
Bé, us he volgut fer una petita introducció sobre la LACTANCIA MATERNA i m’he enrollat com una persiana (per variar);
Ah! Me’n oblidava! És MOLT IMPORTANT QUE TINGUEU CLAR QUE EL PIT ÉS A DEMANDA; i a demanda, vol dir cada vegada que el vostre fill us ho demani li heu de donar el pit, i si us anticipeu al seu plor mitjançant les seves senyals, millor que millor! Senyals de que té gana: es xupa les mans, mou molt el cap, ensuma...; Si és cada 3 hores que sigui així, però si és cada 30 minuts, també! Oblideu-vos del concepte temps, perquè la LM no vol rellotges; Al principi us donarà la sensació que el nen es passa el dia enganxat a la teta, i segurament no serà un sensació,serà un realitat com una casa de pagès; Sentireu que no pdoeu fer res,( però per això existeixen els portanadons!!!!!! Ja us en parlaré el proper dia d’això); No us agobieu, de seguida li agafareu el truqillo i el gustillu i ja veureu com us encanta! També és important que sapigueu, que a vegades, l’inici de la lactància pot ser dur, degut a males posicions del nadó al mamar i d’altres problemes, però tot se soluciona anant a un grup de lactància o trucant-hi perquè t’assessorin; Igualment a l’hospital on pariu, us ajudaran amb tot això eh!
Si Voleu més informació o teniu clar que voleu donar el pit al vostre futur fillet/a, és imprescindible que us llegiu el llibre que us he dit abans; És la biblia de la lactància materna, una guia imprescindible per entendre el funcionament de tot plegat: “un regalo para toda ala vida” de Carlos gonzalez; També podeu consultar la Web de ALBA (una altre imprescindibile si voleu donar el pit): http://albalactanciamaterna.org/
VISCA LA TETA!

El Part...

Abans de quedar-me embarassada, i per culpa del que veus a les pel.lícules, pensava que el part era la pitjor part (valga la redundància) de tota la gestació, ho seguia pensant durant el primer trimestre, però quan la panxa va començar a créixer, les ganes de veure-li la cara al Xavi, superaven de molt lluny la por al dolor del part;
Llegint i llegint, vaig aprendre que no només hi ha dos tipus de part (vaginal i per cesària), sinó, tants com dones hi ha en el planeta;
Quins factors intervenen en un part? Doncs jo crec que molts:

- Per començar, les preferències de la dona juguen un paper molt important, encara que després ens adonarem, que per desgracia i molts altres factors, les preferències a vegades no tenen res a veure amb la manera en com es desenvoluparà el teu part, encara que, tot i així, és molt important saber QUÈ VOLEM, perquè a vegades sí que ens les respectaran!

- Un cop ens hem informat de tot, jo crec que hem de posar els peus a la terra i NO IDEALITZAR EL PART, és a dir: això de les pel.licules..és mentida…un part, sobretot si és el primer fill, no dura 15 minuts…no sempre trencarem aigües en plan CATARATES DEL NIAGARA, i no sempre cridarem com posseïdes…el nen/a no sortirà net i polit i de color rosadet, sinó que sortirà tot plè d’ una substancia blanca que els protegeix la pell, sang i d’altres, de color morat (si és vaginal)i segurament no plorarà al instant de sortir, o sigui que no us espanteu…

- Una altre factor que intervé en el part , és el PERSONAL SANITARI (si parim a un hospital)..i la majoria de vegades, lamentablement, això és com jugar a la lotería…És igual el ginecòleg que tenim…és igual si ens encanta o no… la feina més dura la fan les llevadores i les infermeres…si tenim sort ens tocaran unes dones encantadores, que ens ajudaran, i animaran en tot moment…que faran que el moment més bèstia de les nostres vides sigui inoblidable; Ens donaran seguretat, força i energia…a més a més, ens ajudaran a que el nostre petit/a vegi el món per primera vegada;
També podem tenir mala sort i que ens toqui un personal sanitari cremat i sense cap mena de vocació, i en aquest cas, més val que respirem fons i agafem força..i sobretot QUE FEM VALDRE LES NOSTRES PREFERENCIES I DECISIONS, i que si no ens sentim respectades: ENS QUEIXEM.

- El Ginecòleg també és bàsic! Necessitem tenir molta confiança amb aquesta persona, i prèviament haver parlat de tot allò que ens balli pel cap; Deixar-ho tot ben lligat;

- I finalment, el NOSTRE COS jugarà el paper més important de tots…Depenent de com funcioni el nostre organisme, el part anirà d’una manera o d’una altre, però hem de tenir en compte que l cos és molt savi i és la nostra ment la que el controla, per tant, i dins de lo possible: RELAXEM-NOS i deixem-nos fluir…

Dic això perquè el PART no és una malaltia! El part és un procés fisiològic que fem totes les mamífers! Hem parit tota la vida!! Per tant, TOTES PODEM PARIR;

FASES DEL PART (al meu mode de veure i explicat per als amics):
1a FASE: TRENCAR AIGÜES:Poden passar 3 coses diferents:
- Trencar aigües rollo CATARATES...és el que em va passar a mi, i menys mal que estava a casa!!!
De cop, em vaig aixecar del sofà i ...PATAXOFFFFFFFFF!!!!!!!!!!!!!!! no parava de “pixar” aigua moolt calenta...
La primera reacció: un atac de riure tot corrent cap a la dutxa; Després, l’atac de nervis.
Quan trenques aigües d’aquesta manera és molt important comprovar que el líquid és transparent; Si és així, pots tenir l’atac de nervis tranquil•lament a casa.
Si les aigües surten verdoses, és important que vagis cap a l’hospital perquè hi pot haver patiment fetal;
- Trencar aigües rollo GOTEO.
Quan passa això, no te’n adones fins que ha passat bastanta estona; Poc a poc et sents humida, però no penses que sigui la bossa...quan portes ja algunes hores així...comences a sospitar...Normalment passa això quan el cap del nen fa de tap a la fisura de la bossa, aleshores l’aigua va sortint molt poquet a poquet; Amb el tema del color, s’ha d’actuar de la mateixa manera que abans,
- La tercera opció és NO TRENCAR AIGÜES i tenir contraccions (vease 2a fase)

2a FASE: CONTRACCIONSPerquè serveixen les famoses contraccions?
Doncs les famoses contraccions, el que fan és dilatar el coll de l’úter per tal de poder obrir-li el camí de sortida al nostre petit; Les contraccions fan que dilatem de 0cm a 10cm; Un cop estem de 10cm el nostre petit ja pot començar a treure el caparró, però fins arribar als 10cm el nostre cos ha de fer molta feina i és un procés cansat, dur i dolorós. En una mare primerenca la fase de dilatació, dura de mitjana 10/12 hores. JO vaig estar 8h. Però hi ha noies que poden estar 15h, 20h ,30h o dies dilatant. Per això divideixen la dilatació en “dilatació passiva (de 0 a 3cm) i dilatació activa (de 3 a 10cm) i et deixen fer l’ingrés a l’hospital a partir de la dilatació activa, ja que amb la passiva ens hi podríem estar dies ;
Com és una contracció?
Doncs jo em pensava que era un dolor al baix ventre, com el dolor de la regla però més fort; També pensava que la panxa es posava molt dura, i m’imaginava el dolor, com una fiblada...suposo que hi ha noies que ho senten així...Jo si no hagués trencat aigües (cosa que em donava una pista important de que em posava de part), hagués anat a urgències per pedres al ronyó...
Després d’una estona d’haver trenca aigües, vaig començar a notar un lleuger dolor de ronyons, ja l’havia tingut dies abans aquest doloret, però no hagués dit mai, que aquesta molèstia era una contracció; Descriuria el mal, com una corba: de cop notava a l’alçada de la rabadilla un dolor que s’anava intensificant i pujant per l’esquena i tal com havia pujat, començava a baixar fins desaparèixer del tot; Quan en vaig tenir uns quants de seguits, vaig arribar a la conclusió que eren les famoses contraccions de part, però us asseguro que em vaig quedar molt sorpresa...per res del món m’imaginava les contraccions d’aquesta manera;
Tota emocionada vaig agafar boli i paper, ja que a l’hospital et diuen que fins que no portis una hora de contraccions cada 5 minuts, per allà no apareguis;
En teoria les contraccions van com un rellotge, i perquè siguin de part han de ser constants;
JO vaig anar anotant, i en tenia cada 15 minuts, i duraven uns pocs segons; A mida que avançava la nit les contraccions s’ajuntaven més i duraven més estona, però no sé si és que no sabia calcular el temps o què, però les meves de constants no en tenien res...algunes eren cada 5 minuts, altres cada 3 i altres cada 7...el que si que notava és que cada vegada feien més mal...MOLT MAL!! Diuen que la pitjor posició per aguantar les contraccions és la d’estar estirada, però ja crec que cada noia s’ho sap, no?? JO m’anava ficant sota l’aigua de la dutxa...a vegades m’estirava de costat, a vegades caminava...fins i tot em vaig posar a 4 grapes i també em va aliviar bastant...Va arribar un moment que les contraccions eren cada 3 o 5 minuts i duraven quasi 1 minut cadascuna...quasi no tenia temps a recuperar-me entre una i l’altre: Era el moment de marxar; Les llàgrimes em queien per la cara, tot i així, mentre érem dins el cotxe de camí a l’hospital, li vaig dir al Jordi: ¿i si no estic de part i ens envien cap a casa? I si no he trencat iagües, i m’he pixat? ¿i si....? ... La POR! La por a lo desconegut, al dolor, al tracte de la clínica, a ser mare, a ser els últims minuts que seria la amiga, companya, germana, filla per passar a ser MARE;

3a FASE: L’ARRIBADA A L’HOSPITALQuan arribes a l’hospital dient que estàs de part, si tens la meva mala sort (personal sanitari cremat i sense vocació i amb molt poques ganes de treballar) et rebrà una llevadora amb cara de: “bufff...esta es primeriza...”
La comadrona es va presentar amb dos petons i em va fer passar a la sala de DILATACIÓ...una sala súper petita i fosca que no em donava cap mena de bon rollo; Em va fer despullar i em va dir: “Bueno, vamos a ver como va esto...te voy a hacer un tacto.”
UN TACTE és la manera que tenen per saber quants cm has dilatat; normalment fins que no estàs de 3cm consideren que no has d’ingressar i t’envien cap a casa o a caminar...Per fer un tacte, el posen 2 dits per la vagina i comproven la obertura del coll uterí mitjançant el “tacte”; La meva gine me’n havia fet les últimes setmanes i mai m’havien fet mal...però aquella mala bèstia no va anar amb gens de compte i vaig fotre un crit que encara se’n deu enrecordar... Per sort estava de més de 4 cm i no em vaig haver de quedar a aquella sala tant poc confortable; El proper pas era baixar a la SALA DE PARTS, mentrestant el Jordi havia d’anar a fer burocràcia;
Si encara no heu trencat aigües, en algun moment de l’estada a dilatació us oferiran trencar al bossa; Jo no ho sé, però pel que he sentit, no fa mal.

4arta FASE: SUEROS; OXITOCINES I ALTRES DROGUESQuan vaig arribar a la sal de parts, em van posar unes vies...jo vaig preguntar què eren i em van dir que suero; Més tard em vaig enterar que era OXITOCINA;
I què és la OXITOCINA us preguntareu? Doncs és una hormona que a part d’alliberar-se durant l’orgasme, i de ser bàsica per poder fer lactància materna, és també bàsica per posar-se de part; Gràcies a aquesta hormona, tenim contraccions i gràcies a aquestes contraccions dilatem, i gracies a aquesta dilatació, el nostre petit veu la llum al final del túnel i pot sortir a fer-nos les persones més felices del món; Però aquesta hormona natural, gràcies a la ciència, ara també la tenim de forma artificial, i en molts hospitals, per tal d’accelerar el part, el que fan és enxufar-te –la via vena; El que volen és que dilatem més ràpidament i que el part sigui més curt...(a vegades si que és necessària, quan la dona porta moltes hores sense avançar en la dilatació i hi ha risc de patiment per una de les dues parts) . El problema però, és per nosaltres...perquè? doncs perquè si no portem anestesia, les contraccions es faran cada vegada més insuportables...perquè? doncs perquè el cos , com he dit abans és savi, i si dilatem a un cert ritme, és per alguna cosa...Però com que tenim la sant mania de voler-ho controlar tot, doncs ens posen l’oxitocina “artificial”, i les contraccions s’acceleren, i el part també...pe`ro aquí tenim una altre desavantatge: Quina? Doncs que tot s’accelera, però el nostre periné no! I és clar...la pell i els músculs són elàstics, però resulta que si estan preparats per obrir-se a una certa velocitat, i nosaltres accelerem tot el procés, aquests músculs no poden fer la seva feina ben feta i o bé es desgarren, o bé, directament el metge t’ha de fer l’EPISIOTOMIA (tall a la vagina per tenir més obertura) o bé tenim molta potra (com jo) i us en salveu pels pèls;

FASe 5: EPIDURAL
I aquí ve una de les grans preguntes : EPIDURAL, si o no?
Ens estem posant tanta pressió…sempre havent de prendre decisions..i sigui la que que siguui, sempre hi haurà algú que ens jutjarà…
Jo quan vaig dir que em plantejava parir sense epidural, vaig haver de sentir comentaris de tots tipus: que si quines ganes de patir, que si ets una hippie, que si no podràs, que si estàs boja, que si no saps el que és parir…pffff…….
Tant difícil és d’entendre que una dona vulgui notar com el seu FILL surt de dintre seu? Tant difícil és d’entendre que l’epidural faci por, perquè pot tenir efectes secundaris molt greus?
Doncs quan estava a la sala de parts, em van asseure a la camilla, i sense ni tan sols preguntar em van untar l’esquena amb iode i em van posar la maleïda epidural, això si! Em van avisar eh!! JAJAJA!...doncs l’epidural va fer que se m’adormís tot el cos de cintura cap avall, va fer que ni tan sols notés l’ungla del dit gros del peu….va fer que em posés molt nerviosa, ja que em feia molta por aquella agulla kilométrica, va fer que comencés a tenir unes tremolors incontrolables sobre la camilla, em va fer plorar, va fer que quan em van dir que empenyés no sabia on coi empènyer…
Que si vaig sentir dolor??? Doncs si! I molt! Vaig sentir el dolor de la impotència de no saber què passava de cintura cap avall…vaig sentir el mal de la por…dolor físic? No…però em sembla que hagués preferit el dolor físic…Pel proper part tinc clar que deixaré clares les meves preferències vers l’epidural…i això no vol dir que un un moment donat la demani a crits, però no tot ha de ser blanc o negre no?? Tinc dret a voler provar, o tampoc?
Potser, si m’haguessin respectat una mica, amb totes aquelles contraccions tan seguides i doloroses, al cap de poca estona, hagués estat jo la que hagués demanat l’anestèsia, i segurament tot aquell procés hagués estat molt diferent…però mai ho sabrem…
A vegades passa el contrari, a vegades sembla que voler parir amb epidural sigui de “poca dona” …però perquè???? Quina mania eh!!!!!!! En comptes de jutjar a tothom els qui pensen diferent a nosaltres, hauríem d’estar contents de viure al segle que vivim i de tenir tantes opcions per triar;
O sigui, que si em permeteu, us torno a donar el mateix consell que a l’entrada anterior: PASSEU DE TOTHOM, FEU EL QUE M’ÉS US CONVINGUI, NO US DEIXEU EMBOLICAR PER NINGÚ, EL PART ÉS VOSTRE!!!!

FASE 6: Toca esperarUn cop l’epidural fa efecte, deixes de tenir dolor, però també deixes de tenir sensibilitat; Les contraccions saps que hi són, perquè com que a les clíniques privades normalment t’obliguen a estar monitoritzada, veus la gràfica com puja i baixa; Quan comença a pujar, és que està tenint una contracció; Jo notar, només notava com alguna cosa anava baixant dintre meu…no sé si era el Xavi o eren “productes secundaris”…però la pressió sobre el periné era allà; Això segur!
De tant en tant entrava la llevadora i em feia un tacte, o em feia empènyer una mica perquè el nen baixés;

FASE 7: ÉS L’HORA DE LA VERITAT! L’ EXPULSIU;De cop i volta, la sala de parts s’activa: Entra el ginecòleg (en el meu cas era una dona), es posa tot l’equip, i la comadrona i infermeres comencen a preparar tota la coberteria…Jo per estalviar-me idees preconcebudes vaig decidir no mirar tot aquell material…
La meva idea quan vaig triar hospital era que la mateixa ginecòloga que em portés l’embaràs m’atengués el part…però resulta que la ginecòloga només arriba en el moment just que ha de sortir el nen, i a més a més va tant tapada (gorro, mascareta…) que si hagués sigut un altre metge, tampoc me’n hauria adonat;
Bé, al grà! De cop em van tapar les cames amb una mena de plàstic i la comadrona va anunciar que el moment d’apretar havia arribat:
- EMPUJA, EMPUJA, EMPUJA, EMPUJA, EMPUJA…..!
- No puedo mássssssssssssss! (bàsicament, per la poca sensibilitat)
- Venga, venga, venga!más , más, más….!!!!!
- Nnnnnnyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!!!!!!!!
- Para, para, para! Relaja, relaja, relaja!!!
- Que empuje o que relaje!
- Que relajes!
- No puedo!!!!!tengo que empujar!nyyyyyyyyyyyyyyy!
(cloc) El cap ja era fora!
- Ya ha salido la cabeza! Mira, mira!
- Noooooo!sacamelo!!!!!
CLoc, cloc! Les espatlles també habien sortir…a leshores vaig notar com tot un cos relliscava cap a fora!!
- Abre los ojos!
- (obro els ulls i em trobo un nen penjat pels peus) Pero si es negro!!!!!!!!(vaig cridar)
JAJAJAJA!!! Sisisisi…els nens no surten blanquets i rosadets…surten morats…però el Xavi estava NEGRE!Quin susto!!! Em van obrir la bata i me’l van posar al damunt…MAI, MAI, MAI a la vida, (bé, fins al pròxim) podré sentir res semblant…INCREÏBLE.
FASE 7: LA sALA DE PARTS ES TORNA A ACTIVAR: LA PLACENTA
No vaig poder gaudir del Xavi ni 20 segons, que de seguida mel van estirar dels braços i se’l van endur a una altre sala; És una sala on netegen al petit i li fan el TEST D’APGAR; És un test on valoren el color, la respiració, ritme cardíac, reflexes i el to muscular; També el solen aspirar per treure mucositat dels pulmons i li posen la seva primera muda;
En molts hospitals, per sort, tot això ja ho fan sense separar el nen de la mare, per no trencar el vincle, ni la escalforeta I per tal de poder continuar amb el contacte PELL AMB PELL que és tant i tant important i que afavoreix la Lactància materna; Quan tens la sort (no va ser el meu cas) de no anar a parar a una clínica obsoleta i fan tot el procés sense separar al nadó de la mare, després deixen sola a la família una estona (abans de pujar a l’habitació) , i el nadó se sol enganxar de seguida al pit, lo qual afavoreix la pujada de la llet, i tornaríem a parlar de vincle,escalfor…
Per desgracia jo no vaig tenir aquesta sort, i mentre el meu nadó era manipulat per les infermeres, jo vaig notar moltes ganes d’empènyer un altre cop, no m’ho esperava i em vaig espantar! La gine, que encara que el món s’hagués parat per mi i pel Jordi, encara era allà, em va informar, que el que notava era l’expulsió de la placenta, la qual no va ser gens dolorosa, és més, em va aliviar bastant; Després va agafar fil i agulla (i a lo vivo, perquè ja no tenia els efectes de l’epidural), em va començar a cosir, però em va dir que no em preocupés que per sort no m’havien fet EPISIOTOMIA i m’estava cosint un petit desgarro molt superficial, i devia ser veritat, perquè mai vaig notar aquells punts;
Un cop cosida, em van pujar a l’habitació sense el meu petitó, i fins el cap d’una hora no el vaig tornar a tenir amb mi. Quin desastre oi?
I fins aquí les fases del meu PART;
En resum, si hagués de valorar el meu part, us diria que NO VASER UN PART RESPECTAT, ja que en cap moment em van preguntar les meves preferències, en cap moment van informar-me de res del que m’enxufaven via vena,i en cap momento em van explicar el que estava passant;
FISICAMENT va ser un part molt fácil i molt ràpid (per ser el primer), ja que tot va anar rodat, amb lo qual encara em fa més ràbia que no fos un part respectat, ja que amb un part tan fácil podría haver probat de fer un part natural;
EMOCIONALMENT va ser un part molt difícil, ja que vaig tenir moltissima por durant tot el procés per culpa del tracte amb el personal sanitari; en cap momento em vaig sentir recolzada i respectada com a dona i vaig tenir 0 confiança amb la comadrona; Lo qual per sort, no va fer que el part s’aturés, però podria haver passat perfectament, ja que està demostradíssim que l’estress de la mare durant el part per provocar que la dilatació es pari i que sorgeixin complicacions;
PER SORT, el meu petit i jo vam sortir il.lesos d’aquella aventura hospìtalaria, i tinc MOLT MOLT clar que amb el proper embaràs faré valer totes les meves preferències per damunt de tot; Crec que és bàsic confiar en les persones que atendran el teu part, i ja que Espanya és un dels països amb menys mortalitat infantil durant els parts, crec que els metges haurien de fotre-li una mica de canya al tema del tracte a la MARE, perquè és injust que amb un part tant fácil tingui tant mal sabor de boca, no?

En fi! Quasi en tots els punts us he explicat la meva experiència, i he de deixar clar que el part pot anar SUPER DIFERENT; Només que volgueu un part natural o no, us aconsellaria que us informéssiu molt bé de totes les possibilitats i que un cop informades busquéssiu una clínica el més equipada possible i amb un protocol de PART RESPECTAT;
Moltes vegades quan es parla de PART RESPECTAT ens equivoquem i pensem que el que vol dir és”part natural”, i no és així; Pots voler epidural, que t’ajudin amb forceps si fa falta i no voler donar el pit i igualment voler que et respectin, no? Doncs això;
Propera entrega...LA LACTÀNCIA MATERNA.

L'embaràs...

Poc m'imaginava la tremolera que em va entrar quan el test d'embaràs va donar un positiu...i amb aquest positiu comencen els dubtes:
Què és un embaràs realment? Què faig ara? Quan pariré? i un milió de preguntes més...vaig tornar-me boja llegint per Internet, llibre, fòrum i tota la mandanga, i amb aquestes lectures i amb el que vaig viure, en vaig treure les següents conclusions:

1ER TRIMESTRE: Les pors, l'angoixa, els dubtes i la il•lusió:
PEr començar i si pogués donar un primer consell a totes aquelles noies que es queden embarassades per 1er cop, els diria: PASSEU DELS COMENTARIS DE TOTHOM!!i quan dic tothom vull dir: gent del carrer, companys de feina, sogres, pares, germans, amics...
Quan em vaig quedar embarassada, tenia ganes de posar un anunci al diari! em feia tantíssima il•lusió compartir-ho amb tothom...tanta!!!però aquí ve, quan comences a llegir una mica i et trobes les paraules com : ABORT ESPONTANI, MALFORMACIONS, EMBARÀS BIOQUÍMIC, i un llarg etc...si això li sumes que quan ho dius als familiars o a segons quins amics, una de els seves respostes és: "que estàs de 4 setmanes i ja ho vols dir? uff...no se sap mai què pot passar!" ...i si amb això encara no en tens prou, segueixes investigant i te n'adones que la gent, fins ben passades les 12 setmanes d'embaràs, el mantenen en secret, doncs (i perdoneu l'expressió): VAYA DESTREMPADA!!!! Tota aquesta il.lusió, tota aquesta eufòria es transforma en POR, ANGOIXA i unes ganes de plorar incontrolables...
En fi noies, que si us quedeu embarassades, passeu de tots aquests comentaris...
És clar que podeu tenir un abort espontani...igual que caminant pel carrer et pot caure un test al cap! si ha de passar passarà, però no aconseguirem res posant-nos en lo pitjor, no??
Igualment, i encara que passem de tot i de tothom és inevitable tenir POR: EL nostre cos a passat a ser la font d'alimentació i de vida d'un altre ésser, i no d'un ésser qualsevol, sinó del NOSTRE FILL! què fort eh?¿?¿? ...FILL...
Els dies del 1er trimestre passaran més lents que cap període de la vostra vida...comptareu enrere per passar les maleïdes 12 setmanes, les quals un cop complides faran baixar considerablement les possibilitats d'un abort...
També tindreu unes ganes brutals a tenir PANXA!!!
Amb una panxeta d'unes poques setmanes, que ben tranquil•lament es podria comparar amb la d'un dia que hem cruspit massa, ens sentirem ENORMES, amb una IL:Il•lusió BRUTAL! i serà inevitable acariciar aquella panxona sense parar...
El MOMENT 1a ECO és brutal!! A les 6/8 setmanes, si aneu per privat us faran una ecografia via vaginal, on veureu un mini-saquet, amb un mini-puntet...
doncs aquells mini-puntet és el mini-puntet més preciós de tots els mini-puntets del món! i si el gine està de bones i ja esteu d'unes 8/10 setmanes, engegarà l'eco-doppler i podreu sentir la millor música que ningú abans ha sapigut composar...EL BATEG del COR del MINI-PUNTET!!!...si noies...ja podeu plorar d'emoció...i això només és el principi...

2on TRIMESTRE: La panxona comença a sortir...el risc baixa...i tu estàs "que te sales!"
El segon trimestre es EL TRIMESTRE! si,sí! Aquí les menys atrevides podran començar a donar la notícia. Tot és festa i xerinola quan dius que estàs embarassada!!!
En aquest moment, també començaràs a notar que estàs envoltada de vidents..si, si!!! tothom té teories del sexe del teu cigronet, ja veuràs ja!
La panxa ja comença a tenir forma...si la compares amb les fotos que t'has anat fent al principi, pensaràs...ostres! quina panxassa!!!i si! quina panxassa comparada amb el dia del test...però espera, espera...
En aquest trimestre encara et pots posar els mitjons, et pots depilar i el teu melic segueix on ha de ser; Sense dubte és el trimestre més còmode! Les hormones fan de les seves, però una feina molt important que també fan les meves estimades hormones, és fer que estiguis PRECIOSA, Pletòrica, RADIANT! els cabells et brillen, la pell la tens fina amb un coloret molt molt sexy a les galtones...DISFRUTE-HO! mai a la vida et diran tantes vegades : GUAPA!!
Al començament d'aquest trimestre, també et fan unes analítiques i el famós "triple-screening", que és una prova que et dona els percentatges de risc de síndrome de Down i d'altres...Si els valors que tens són els normals, en teoria el teu petit/a està bé!
La eco de les 12 setmanes també és brutal, perquè el cigronet ja està format i ja pots distingir un perfil perfecte!
A les 16 setmanes hi ha una altre eco...aquesta fa una il•lusió especial, ja que, és on normalment desvelen el sexe del nadó. però "oju!", que també es poden equivocar!!
Després de la eco de les 16 setmanes ve la ECO MORFOLÒGICA, que és una ecografia que fa un gine de DIAGNÒSTIC PRENATAL, on miren al detall perfecte tots els òrgans del teu nen/a; és una eco molt emocionant, ja que veureu fins i tot els plecs de la orelleta del petit! i depenent del gine, us posaran les imatges en 4D...una passada!!!també controlaran les arteries i venes que van del cordó a la placenta, els bategs del cor, ect. En aquesta eco, us confirmaran el sexe del petit/a (si es deixa veure!!!)
Entre les 18 i les 22 setmanes passarà una de les coses més emocionants del que porteu d'embaràs: NOTAREU COM ES MOU!!!!ufffffff!!!Quin subidón!!!!!a mi em va passar que les meves amigues(del fòrum) ja havien notat el seu cigronet a les 18/20 setmanes...i jo no el notava...algun cop havia confós un patada amb un pet! JAJAJA!!!...anaven passant els dies, i allà no es movia res!! i el dia que estàvem comprant el pollastre per Nadal...BLUP, BLUP!
Allà estava el meu cigronet!!!donant senyals de vida!!!!va ser com un tic nerviós..però a mida que van començar a avançar les setmanes, el tic es anar transformant en un clic...després un cloc...
Aniran passant lels dies, i no només us creixerà la panxa...els turmells, braços, pits i demés, també us creixeran...i amb aquesta pujada mega-bèstia de kgs de la bàscula, arribarà el 3er Trimestre;

3ER TRIMESTRE El gran moment ja s’acosta!Quan arribeu al 3er trimestre ja tindreu l’argot de l’embaràs més que après! Sereu unes veritables màquines de vocabulari obstètric i les visites i analítiques ja seran normals dins la vostra quotidianitat;
Durant el 3er trimestre us miraran sobretot el sucre i que la criatura creixi al ritme que toca; Durant les properes setmanes veureu com la panxa creix a un ritme vertiginós, veureu també, com aquells clic-clics que notàveu a la panxa es convertiran en veritables PUMS i PAMS! que no us deixaran dormir...La pressió a la bufeta serà una de les altres coses que no us deixarà dormir 2 hores seguides...poc a poc no sabreu on posar aquesta
panxassa...quan mengeu sempre us tacareu la samarreta, quan volgueu cordar-vos els cordons de les sabates us costarà Déu i ajuda, i quan camineu més del compte notareu unes molèsties a la panxa: les contraccions de BRAXTON...Si, aquestes contraccions, que no han de fer mal, són contraccions d’entrenament; El cos es prepara pel part més que imminent., i vosaltres també!! Les classes de preparació al part estaran al caure, i hi anireu amb tota la il.lusió del món: us posaran vídeos, us ensenyaran a respirar i us explicaran la fisiologia del part; Us explicaran també les diferents fases per les quals passareu i parlareu també de la Lactància;
Acabareu de fer l’habitació del nadó, encarregareu el cotxet i si sou unes “ànsies” com jo, preparareu amb tota mena de detalls la bossa per l’hospital;
En aquest estadi de l’embaràs, si sou de les que us agrada estar informades, llegireu i rellegireu sobre la Lactància i el PART...el PART, quines ganes oi??? I por també...molta!
PRÒXIMA ENTREGA: EL PART!

Comencem...

NOmés quedar-me embarassada, la meva vida, la meva perspectiva de les coses va fer un canvi radical...El meu cos va canviar, si, però el canvi més important de tots, va ser veure que una nova finestra s'obria davant meu;
Tenia davant meu una nova dimensió i em moria per entrar-hi;
L'embaràs va ser espectacular (serà la propera entrada), el part...ja us en parlaré, i ara que el Xavi té un any de vida, veig que aquesta nova dimensió és infinita!!!M'encanta!!
Una de les moltíssimes coses que he descobert ha estat el tema dels portanadons, i per sort vaig poder assistir a un "seminari" on vaig xuclar informació súper interessant!
La Lactància Materna és una de les coses que més m'ha impactat, tant pels sentiments que desperta, com per la part`"científica" del tema...Que n'és de savi el nostre cos!
Les Nits és un dels temes que més em fascinen i alhora m'amoïnen...
L'instint de la dona...pff...increïble...
Tot al seu temps, que tinc tantes coses per explicar que m'embolico i no vull que us perdeu!
Bé, aquesta primera entrada només vol ser una introducció al que serà el blog:
M'agradaria anar escrivint els meus pensaments, idees,vivències...i també m'agradaria anar penjant informació que cregui que pot ser bona per tothom;
La Maternitat m'ha donat ales, i moltes ganes d'investigar i d'assessorar-me, i com us deia abans, tinc moltes ganes de compartir-ho amb tothom!
Espero que us agradi...