Avis! He canviat de blog!


Avís! HE CANVIAT DE BLOG:

Benvolguts/des la meva nova adreça és
maretameva.wordpress.com

domingo, 5 de junio de 2011

ENCARA NO DORM? T'està prenent el pèl...

A la meva manera de veure diria que quan parlem del tema de la son, podríem dividir els nens en 2 tipus:
- Els que dormen
- Els que NO dormen
Sí, així de simple, així de fàcil...
No cal embolicar la troca i dir que els que no dormen és perquè són uns malcriats i els que dormen ho fan perquè no reben estímuls...no cal, de veritat;
Hi ha nens que caminen als 10 mesos y altres que no ho fan fins els 18;
Hi ha nens que comencen a xerrar a l’any i altres que fins passats els dos anys no diuen ni mu;
HI ha nens nerviosos i nens tranquils;
Doncs de la mateixa manera, hi ha nens que dormen i altres que no ho fan;
Però si volem profunditzar una mica més veurem que dins de la “secció” NENS QUE SI QUE DORMEN, trobarem diferents matisos:

- Nens que dormen des del 1er dia;
- Nens que dormen des del 3er o 4art o 5è més..., però han fet el canvi ells solets;
- Nens que s’adormen i dormen tota la nit sense ajuda
- Nens que necessiten ajuda per adormi-se però dormen tota la nit
I un llarg etc fins arribar a:
- Nens que no dormien, però mitjançant un mètode conductista (tipus Estivill) han acabat dormint;

Crec que quan tenim nens que no dormen, tenim 3 opcions:
- Ensenyar-los a dormir fent servir el mètode anterior: tipus Estivill
- Tenir paciència i deixar que tots solets madurin i “aprenguin” a dormir
- Intentar ensenyar-los a dormir mitjançant altres mètodes menys “bèsties”, lo qual quasi mai funciona i acabem per triar un dels dos mètodes anteriors...

Per entendre tot el que estic dient, m’explicaré una mica millor:
COM ÉS EL SON INFANTIL??

Doncs sense esplaiar-me gaire, que per això ja hi ha webs especialitzades, dir-vos que normalment un nadó fa cicles de son d’uns 45/50 minuts, després d’un cicle d’aquests hi ha un micro-despertar, i després vindria un altre cicle; Els micro-despertars, són despertars que tenim tots, normalment uns 6-8 per nit. Nosaltres ja sabem dormir i no ens n’adonem, simplement ens estirem la manta, o canviem de postura i ens tornem a dormir sense tan sols recordar-ho el dia següent, però els nadons, no saben enllaçar aquests cicles, igual que no saben fer moltíssimes altres coses i n’han d’aprendre amb el temps;
Quan un nadó té un micro-despertar, moltes vegades, s’acaba despertant del tot , es troba sol en la foscor i com és lògic reclama la caloreta, o la veu dels papes; Necessiten tranquil•litzar-se per poder tornar a dormir, i si tu els has acostumat a tranquil•litzar-se amb una cançoneta, passejant-los, amb el pit i ballant una J, és exactament això el que hauràs de fer perquè el teu petit noctàmbul pugui tornar a dormir; A vegades, no és que els "hagis acostumat tu", sino, que són nadons, que sense braços, o sense pit, o sense la caloreta, són incapaços de tranquil.litzar-se...o sigui que és la única opció; Faig aquest matís, perquè a vegades sembla que tinguis un milió d'opcions per triar, i quasi sempre, quan el teu fill plora, l'unica manera de calmar-lo és seguint el teu instint de mare protectora, és a dir: Pit, braços, braços , pit.
Amb el Xavi he fet kms. i kms de passadissos, teta a tutti pleni, cançonetes i el que fes falta...però és clar, és molt cansat; Tots necessitem dormir, i si treballem, doncs encara és més dur...però ningú va dir que fos fàcil ser mare o pare, no?
Quan els mesos van passant i el teu nadó no dorm, és desesperant...et sents dèbil, cansat, irritable, malhumorat...Jo mateixa tremolava cada vegada que el sol es ponia..per això, et poses a investigar buscant un mètode miraculós, però companys/es...els mètodes miraculosos no existeixen...tots tenen conseqüències...com tot en aquesta vida, no?
Un dels famosos Mètodes miraculosos que fan servir milers de pares, i no només en el nostre país sinó a molts altres, és el mètode Estivill (parlant amb propietat, és el mètode Ferber, l’Estivill només l’ha adaptat al nostre país). De què es tracta?
Doncs es tracta de que el nen aprengui a tota màquina que per molt que plori els papes no li faran cas! Ho sento, però no us sembla fort??? Ja sé eh! Que no hauria de jutjar...i intento no fer-ho, però la filosofia d’aquest mètode no va amb mi...
En teoria, el nen/a s’ha de deixar al bressol, se li ha d’explicar que és l’hora d’anar a dormir (se suposa que en 6 mesos ho ha d’entendre?), se li ha de fer un petonet i s’ha de tancar el llum; El nen, com és lògic començarà a bramar, perquè necessita els papes, la seva veu tranquil•litzadora...les seves carícies...però NO. Aquest cop hem de lluitar contra tot instint i hem de dir que NO.
Primer esperarem un minut abans d’entrar a l’habitació. Un cop passat el minut, podem entrar, pe`ro no podem agafar el nen, ni deixar que ens toqui...com a molt, li hem de tornar a repetir que el que toca és dormir i hem de tornar a marxar...aquest cop esperarem 3 minuts...i així anirem incrementant el temps fins a 10 minuts; Al cap de segurament 1,5 o 2 hores el nen s’adormirà...no perquè ho hagi entès...sinó perquè estarà rendit;
El dia següent hem de fer el mateix...i en teoria ja no tardarem 2 hores, sinó 1, i cada vagada tardarem menys en poder-los adormir...
EL nen, haurà entès que por molt que demani la presència dels papes, aquests com a molt, el que faran és dir-li una frase i acabarà per aprendre: ”per molt que cridi als papes, ells no vindran...millor m’adormo, no sigui que em torni a quedar sense veu ni forces com ahir...”
I si! Evidentment en pocs dies el nen dormirà tota la nit...
Aquest mètode el mateix Estivill no recomana fer-lo servir abans dels 6 mesos, i molts pediatres no el recomanen fins l’any...perquè serà?
S'ha vist que aquest tipus de mètodes en nadons (i en nens també)provoquen 10000000000 històries que si ens llegissim quedariem esgarrifats; Desde que la confiança del nen se'n va a pique, fins a "traumes" més heavys, que surten a la llum quan el nen és més gran, estress infantil, etc.
Estic tan farta que la gent em recomani aquest mètode...tant farta!!!!!!!!!!!!!!!!!I sobretot gent que no té ni fills! o gent que tenen nens que han dormit des del 1er dia i que no saben el que és despertar-se 8 vegades en 6 hores...
la veritat és que alguna nit de desespero m’ho havia plantejat... inclús un dia el vaig deixar plorar 1 minut...Ell a la seva habitació, i jo darrera la porta amb un crono...i no m’havia sentit mai tan culpable...aquella nit vaig confirmar que allò no anava amb mi...vaig confirmar que allò és una crueltat...i vaig decidir que deixaria de provar mètodes i que deixaria que el meu fill aprengués a dormir amb el temps.
He de dir que per arribar a aquesta conclusió, abans de provar l’Estivill m’havia llegit 5 llibres diferents sobre la son infantil...ho havia provat absolutament tot..i evidentment, RES EM VA FUNCIONAR, PERQUÈ ELS NENS ACABEN DORMINT TOTS, però hi ha alguns que necessiten més temps i paciència que altres...i el meu és un dels que necessita molta paciència;

La gent, aquí tampoc ajuda gaire (per variar):
Frases com: “Ja dorm el teu fill no? “ , amb una resposta negativa, donen com a resultat, altres comentaris com:
“això no pot ser”, “t’has de plantar” , “has de fer l’Estivill”, “acabaràs malalta”, “aquest ritme no el podràs suportar”, ”Això és perquè li dones la teta”, “és que et pren el pèl”, ´”està mal acostumat”...

I sabeu què? Doncs que seria molt més fàcil i molt més suportable dur aquet ritme, si de tant en tant, canviéssim la cançoneta de sempre per aquesta altre:
“vinga Cris!Ànims”, “Vinga Cris, que aviat dormireu”, “ànims, què són uns quants mesos, comparats amb tots els anys que portes dormint?”, “Va, que aquesta nit segur que és la bona”"ànims, ho estàs fent molt bé...una mica més de paciència que aviat tornaràs a dormir"...
Però no...sempre matxacant...en fi!!!!!!!!!!Som així...

Doncs res, per acabar, explicar-vos que tinc un fill meravellós, que sempre està content, que em fa unes abraçades màgiques, que menja súper bé, que està sà (amb algun moc de tant en tant), i que m’estimo amb bogeria...i que no, NO DORM, però ja ho farà...només necessita una mica més de temps...i jo, li donaré;

Bona nit...

6 comentarios:

  1. M'encanta aquesta entrada! M'he sentit mooooolt identificada, mooooolt!!!

    ResponderEliminar
  2. m'ha agradat molt!!
    En Pau Manel tampoc dorm... i si pren pit, i el duc al fulard o al mei tai i dorm amb mi i no em pren el pèl sinó que m'estima... i jo l'estimo amb bogeria.
    Jo també li donaré temps.

    ResponderEliminar
  3. Sóm moltes més mares de les que ens pensem que compartim aquestes paraules, però encara hi ha massa gent que està de l'altre costat, i a vegades fins i tot et fan dubtar. El meu fill també és dels que NO dormen, i sí que és cansat, però ja arribarà el dia en que haurem de treure del llit a patades aquests xicotots de 15 anys ;)

    ResponderEliminar
  4. i tant!!!!!!!!!!!!! gràcies pels comentaris ;)

    ResponderEliminar
  5. M'ha agradat molt, Cris!!
    Gràcies per compartir la teva experiència i fer-nos cinc-cèntims d'aquest tema i d'altres que tant ens preocupa a les mares.
    Jo vaig tenir la sort de que la meva parella em deixès per una altra dona quan estava en el 6è. mes d'embaràs. I va ser una sort, encara que ho vaig passar mooooolt malament (crisi d'ansietat, de pànic, ajuda psicològica, psicoterapia durant molts mesos), perquè quan va nèixer el Joel vam arribar a casa, sense saber res sobre el tema i els seus beneficis, vaig ficar-m'ho al llit i sempre, sempre, ha dormit amb mi. Practiquem el collit i som molts feliços. Només les dues primeres nits a casa el vaig posar al moisès, i això de haver-me d'aixecar cada hora o menys per agafar-lo, donar-li el pit i tornar-lo a deixar, era odiós, mooolt cansat i no li veia el sentit...
    Encara li dono el pit, i ara té 19 mesos. Estic embarassada de 4 mesos d'una nena que esperem al maig del 2012. La parelleta es portarà només dos anyets, però segur que ens en sortirem!!
    He de dir que vaig tornar amb el meu ex, que estem molt contents de ser una família i que ens estimem el Joel amb bogeria. I ens va molta il·lusió l'arribada d'aquesta petitona que creix dins meu.
    També he de dir que ell dorm en una altra habitació i que jo estic a punt de comprar un llit de 1,80m x 2m, perquè puguem dormir el Joel, la Júlia i jo. De moment, quan volem estar junts, en la nostra intimitat, deixem al nostre angelet dormint al meu llit i ens anem a l'altra habitació, on podem fer l'amor i estimar-nos sense mesura, he he he
    Sóc molt feliç de poder dormir amb el meu fill i estic convençuda que es bo per a tots dos (de fet ens quedem adormits quan està agafat al pit) i faré alletament en tàndem quan neixi la nena dels nostres ulls.
    Una abraçada molt gran!!!

    ResponderEliminar
  6. Hola TXUSIÑA!!!!
    Moltissimes gràcies per la teva experiència!!!!
    Tu i jo anem de la mà (temporalment parlant eh!)
    EL Xvai també té 19 mesos i jo estic embarassada de 6! Seguim fent pit i segurament (si no es desteta abans) farem Tàndem... Nosaltre comprarem un altre sidecar per fer collit els 4!o sigui que ja veus...menys en l'episodi dels teus 6 mesos d'embaràs, tot és força similar!!!! Desitjo de tot cor que la etva felicitat arribi fins l'infinit i que segueixis gaudint d'aquesta familia meravellosa!

    ResponderEliminar