Avis! He canviat de blog!


Avís! HE CANVIAT DE BLOG:

Benvolguts/des la meva nova adreça és
maretameva.wordpress.com

lunes, 30 de abril de 2012

Per tu petit Xavi...

Avui el meu petit príncep fa 2 anys, i amb ell jo faig dos anys com a mare... Si, ell ha crescut, però us asseguro que jo he crescut molt més... M'agradaria compartir amb vosaltres un petit escrit que vaig fer als pocs dies del seu naixement... És un escrit molt intim que només vaig compartir amb persones que realment conseixen els meus pensaments... Ara, amb vosaltres també ho vull compartir, perquè aquest blog és un jo despullada... Avui és un día realment especial... Aquí va:
Ets aquí, amb mi, ets l’única cosa que realment tinc; No som res, ni som ningú...no tenim, ni posseïm, tan sols fem i reaccionem… Però tu, tu realment ets meu, ets part de mi i sempre ho seràs... Tu que em mires i jo que et veig ... no existeix res més; Em veus, somrius i mires al teu voltant, però no saps res, perquè encara no has vist cap cosa; Aprofita i gaudeix d’aquesta llibertat que tan sols dura uns instants…sense influencies, sense patrons, sense preguntes i sense respostes… tu tranquil, respira, menja i plora que de la resta me’n encarrego jo; T’observo i gaudeixo veient com realment el teu pensament flueix sense pressa ni pressions… Gaudeixo sentint el teu cor, tant petit, tant sencer,… Gaudeixo veient la teva mirada, que tremolosa i sense saber on vol anar es deixa emportar per la llum de l’habitació, i mai s’apaga… Gaudeixo veient el teu somriure, que primer apareix com a acte reflex i poc a poc es transforma en un regal que em fas, encara sense intenció ni de rebre ni de donar... Ets pur, ets innocent, dolç i transparent…ningú et pot fer mal, ningú et ferirà perquè ets part de mi, i jo, la teva armadura; Paro i penso en la meva vida, en la meva feina, la gent que m’envolta , amics i familiars, i de sobte comprenc que sóc aquí no per viure ni per treballar, no per riure ni per plorar, sóc aquí per fer-te, per ensenyar-te a caminar, sóc aquí perquè em tinguis i per tenir-te, sóc aquí per compartir-te amb aquest món, ple d’àngels i de dimonis, sóc aquí per parlar-te, cantar-te, per gaudir-te i per mimar-te, però recorda sempre una cosa, per damunt de tot, sóc aquí per estimar-te;
Per tu petit Xavi;

sábado, 14 de abril de 2012

No sóc la Mary Poppins..

Doncs això... que no sóc la Mary Poppins… i hi ha dies que se m’esgota la paciència…
No, això no vol dir que no cregui amb el que faig ni amb el que dic: No deixar plorar, fer teta, collit i un llarg etc.
Hi crec amb tot això, i cada dia més, però després de quasi dos anys de ser mare arriba un dia en que tiraria als meus fills per la finestra, o em tallaría les tetes, o em posaria una bandera pro-Estivill…rectifico, lo de l’Estivill ni de conya!

Però si, ho engegaria tot a la merda i marxaria a la muntanya i cridaria un aaaaaaaaaaaaaa ben fort fins quedar-me afónica…aleshores, segurament tornaria i podria continuar…però no ho puc fer…no puc marxar.
L’unic que puc fer és bordar una micona…i queixar-me una micona més (però no gaire sinó el personal se m’ofèn…)

Tinc un fill fantàstic que m’estimo amb una bogeria descontrolada, però resulta que està en plena fase “els terribles 2 anys” i en plena fase “ ha arribat una intrusa a casa que li diuen germaneta i tothom em demana que li faci petons”…
Això traduït vol dir:
Ens aixequem del llit: Rabieta
Ens fiquem al llit: Rabieta
Dinem: rabieta
Cotxet: rabieta
Portanadons: rabieta

També té moments bons…molt bons eh! Que arriben just després d’un de molt dolent i fa que la fera que viu dins meu es calmi , somrigui i sigui molt feliç.

Fins fa 2 mesos era així, però ara…
Ara tinc una altre filla que pobrissona no controla els seus impulsos ni els seus gasos ni les seves pors, pobrissona, i clar! Els moments de claror que tinc amb el Xavi els ennuvola i els moments de tensió els fa encara més tensos…
La Maria és una nina preciosa i molt desitjada, però no sé ben bé perquè, MAI ESTÀ SATISFETA…
LA Maria dorm damunt meu o en el fular, lo m’impedeix fer moltes coses .
No la puc deixar una estona al llit o a l’hamaqueta perquè en mensy de 30 segons està bramant com si la matessin.
La Maria mama com una bèstia i no puc treure-la del pit i mantenir-la desperta sense que es desesperi.
La Maria és una nina molt demandant i no sap estar desperta mirant les musaranyes: o teta o fular i no hi ha més que parlar!
A mi m’estaria bé sinó fos perquè tinc el Xavi i l’he d’atendre passi el que passi. EL Xavi no va a la llar, amb lo qual estic 24h de guàrdia i necessito poder combinar les dues maternitats…
No sé massa bé perquè està tan neguitosa…perquè és tan irritable…Alguns diuen que és perquè té tel sota la llengua i no pot mamar bé, altres diuen que són els gasos, altres que és l’edat i altres que es el temps…JO no sé si serà alguna d’aquestes coses o una mescla de tot plegat…l’únic que sé, és que em falten mans, tetes i hores de son…

Si! Estic totalment SATURADA, tinc l’esquena feta una autèntica merda, em moro del cansament (el Xavi no a dormit mai bé i la Maria acaba de néixer i està en plena adaptació al món) ... Els meus pits no paren de rajar, no he pogut fer una quarantena mig decent , ni física ni emocionalment, i això ja m’està passant factura…
A casa tot són plors, i crits i discussions i NOS i PROUS i SIUSPLAUS…
Avui ha estat un dia molt dur…no tinc energies per fer res…estic de mal humor i ja no coordino ni sé el que faig…Intento buscar un momentet per mi, però no el trobo…Em sento sola.
Hi ha gent al meu voltant que em diu que vaig ser jo la que va voler tenir fills tan seguits, i si, és veritat, i no me’n penedeixo pas, però tinc un Blog (que per cert, feia dos mesos que no podia actualitzar) i tot el dret de desfogar-me no?
Demà serà un altre dia.