Avui
he estat temptada. Molt. No us espanteu, que no faria mai el mètode Estivill, però
si que he estat temptada a fallar al meu instint.
Ha estat dur. Molt dur.
Resulta que la Maria , a l’escola bressol, s’adorm sola. Sé del cert que no
l’han deixat plorar. M’he passat moltes hores a l’Oreneta (Escola bressol) abans
de deixar-hi a la meva filla tan petitona… I si d’alguna cosa estic segura , és
que les mestres són 100% respectuoses amb l’infant.
Resulta també, que ara treballo, i no poc precisament: una mitja jornada
d’aquí, unes hores de l’altre banda, ara un curs, ara … En fi, que tot el dia
corro. Podria no córrer tant simplement anant a buscar els nens a les 17.00h, però
si se’m fa una muntanya haver-los de deixar a l’escola, més muntanya se’m fa
deixar-los quan estic a casa.
Què més?
A si! La Maria ha sortit al seu germà…El que semblava impossible: que algú
pogués superar les males nits que ens donava /dona el Xavi, va i la Maria ho
supera!
La Meva filleta preciosa, es desperta 1 vegada cada 50 minuts.
Fa varies setmanes, el Jordi era capaç de dormir-la movent una mica el
llitet, però ara ja no.
Ara ja fa algunes setmanes que el meu futur maridet ja no col·labora amb
les nits.
També fa algunes setmanes que el Xavi ha decidit tornar als llit dels
papes, on evidentment és molt benvingut, però el resultat és que jo dormo feta
un quatre, em desperto si tinc sort cada 50 minuts i si no tinc tanta sort, com
sol passar, un peu del Xavi a la meva cara, o un moviment brusc del Jordi em trenquen
els meus 50 minuts de pau.
TOTAL! Que estic feta una merda…Estic a punt de quedar-me clavada de
l’esquena, tinc els nervis desfets, no dono a l’abast amb res, m’estic quedant
sense memoria inmediata, m’arrastro pels racons i tinc moltes ganes de caure
per la finestra i anar a parar al llit de l’hospital a veure si així dormo una
estoneta (diga’m animal, pe`ro m’ha passat pel cap).
Totaaaaal! Que avui he dit: Relació
NIT-TETA- MAMA s’ha d’acabar, per tant, fora teta a les nits!
Quan el Jordi ha arribat li he fet anar a comprar un pot de llet artificial,
m’he armat de valor, he posat el CD de la Dàmaris Glabert de cançons de bressol
(que per cert us el recomano moltíssim, és preciós), m’he assegut al sofà, i li
he donat el pit a la Maria, avisant-la, que quan es desenganxés, la deixaria al
llit i per molt que plorés, no li donaria més fins l’endemà…
Us avanço que ha estat un fracàs tota i absolut (cosa que no sabeu com em
consola), que estic escrivint aquesta entrada encara amb la Damaris de fons i
amb la Maria dormint al meu pit.
Hem estat mitja hora ben bona de plors i crits (les dues): L’habitació ben
fosca, la musiqueta de fons (que no se sentia) i jo amb la Maria entre els meus
braços, plorant desconsoladament mentre jo li explicava sens èxit que no era
tan greu…Que només li estava negant el pit!
Només dir-li aquesta frase, he rebobinat, i m’he plantejat de nou:
Què és el pit per la Maria?
-
No,
no és un xumet estimats lectors, si de cas el xumet és el pit de molts nadons.
-
És Amor
-
És
Seguretat
-
És
consol
-
És
l’interruptor del son quan està cansada
-
És
calor quan fa fred
-
És un
refresc quan fa calor
-
És
vida
-
Etc
-
I per
últim, és aliment quan té gana (abans aquest punt hagués estat molt més amunt,
però la Maria quan té gana es fot el que li posis al devant, sigui pit de sa
mare o pit de pollastre).
Acte seguit, i
tot lo de pressa que he pogut, m’he baixat la samarreta, m’he tornat a seure,
m’he tret el pit , li he demanat perdó per dubtar de mi i per dubtar d’ella i
sobretot per haver-nos fet passar aquesta mala estona, i he cantat, amb la compañía de la Damaris , “Mareta,
Mareta”...
I si, no m’he
equivocat tots aquests mesos de mare...Aquest moment, quan la Maria s’adorm al
meu pit, deixa de fer força amb els punys, i fa un sospir de satisfacció és el
meu millor moment del dia. Millor que un massatge, millor que dormir 12 hores
seguides, millor que TOT.
Si, he flaquejat,
he dubtat de mi, he dubtat de tot, però és el que té l’esgotament... Millor no
exigir-nos més del que podem donar.
Bona nit a
tothom.
